Audioguia

El Palau Saura és un edifici de finals del segle XVII i principis del XVIII , contemporani de les obres realitzades a la catedral ( capella de les Ànimes ), el Socors i l'esglèsia del roser, en les que treballaren mestres d'obres de la família Amorós, entre les quals es pot inserir probablement el Palau Saura.

L'habitatge és resultat d'una sèria d'afegits de diverses èpoques, unificat per una façana d'una gran identitat, segurament la més assolida entre tots els casals de la noblesa menorquina.

Es desenrrotlla a la manera de la portada de la veïna esglèsia del Roser, amb tres portals a la planta baixa ( convertits en finestres els dos laterals ). Totes les obertures están evasades en columnes de mitja canya i entaulament que a la planta inferior sostenen les peanyes dels balcons, mentre que en la planta principal, el balcó central sustenta el gran escut nobiliari al mig d'un frontó corb partit.

El que crida més l'atenció és el coronament de l'edifici, amb una historiat àtic que ostenta una llarga teoria de finestres separades per gracioses columnes.Per sobre aquestes es llencen cap a fora unes atrevides mènsules alternat amb grans florons que ostenten la impresionant volada.

A l'interior destaca la volta que corona la caixa de l'escala, exemplar únic en tota l'arquitectura civil ciutadana, en tractar-se d'una cúpula de perfil octogonal sostinguda per petxines, travessada de bordons tallats amb les característiques incisions helicoidals que prodigaren els Amorós.

Però el que sorprèn de veritat és l'agosarada mitja volta contraposada a la primera, que en el seu encontre amb el mur determina un inmens arc obert a l'exterior amb una gradiosa vidriera, en desafiament flagrant a les regles de l'equilibri.

El Palau ha estat adquirit per l'ajuntament de Ciutadella a finals del mil.leni amb destí cultural. L'interès de l'edifici, excepte la seva magnifica façana, es centra en dependències de la planta baixa, conservades la majoria en el seu estat primer, i el jardí vuitcentista, amb la llotja de tres arcs d'estil neoclàssic i la seva doble escala que posa en comunicació a la planta noble amb l'exterior.Les obres de consolidació i adaptació al nou destí li han de donar nova vida i és d'esperar que seran prou respectuoses per preservar una de les mostres d'història i de vida de la comunitat menorquina, que forma ja part d'un passat que no tornarà.

   
CONTACTA